INDIS AMERICANS DEL NORD

 

Les tres pipes

 

Un cop, un membre d'una tribu d'Amèrica del Nord es va presentar enfurismat davant el cap de la tribu per informar-lo de que es venjaria d'un enemic que l'havia ofès. Li va dir que volia anar a casa seva i matar-lo sense pietat.

 

El cap, però, en comptes de frenar-lo el va deixar parlar i poc després, al haver acabat, li va proposar que anés a fer el que tenia pensat, però que abans de cumplir amb la seva paraula havia de omplir la seva pipa de tabac i fumar-sela amb calma al peu de l'arbre sagrat del poble.

 

L'home, així dons, va omplir la seva pipa i va anar a seure sota la copa del gran arbre. Després d'una hora, l'home va acabar-se la pipa i va anar a parlar amb el cap per explicar-lo que ho havia pensat millor, i que era excessiu matar el seu enemic però que sí li donaria una pallissa memorable perquè mai s'oblidés de l'ofensa. El cap el va escoltar i va aprovar la seva decisió, però, com abans, li va ordenar omplís la pipa i que tornés a fumar-la al mateix lloc. Va fer el que li havien manat i va estar mitja hora meditant. Quan va tornar, va anar a veure al cap de nou i li va dir que considerava excessiu castigar al seu enemic fisícament, però que aniria a fer-lo passar vergonya davant de tots. El cap va escoltar-lo de nou, i, al acabar, va ordenar-li que tornés al mateix lloc i repetissi la mateixa acció.

 

L'home, ja cansat de tornar a repetir la mateixa acció vegada rere vegada, es va dirigir a l'arbre i es va fumar la pipa de nou. Al acabar, va pensar: "Aniré on m'espera el meu enemic per donar-li una abraçada, aixó recuperaré a un amic que segurament li sabrá greu el que ha fet". El cap li va regalar dues bosses de tabac perquè anessin a fumar junts al peu de l'arbre, i li va dir: "Això és precisament el que volia dir-te, però no t'ho podia dir jo, calia que ho descobrissis tu mateix".

 

 

Llegendes Sioux

 

Explica una antiga llegenda dels indis sioux que, una vegada, Toro Bravo i Núvol Alta van arribar a una botiga d'un vell bruixot. Toro Bravo va ser el més valent i honorable dels joves guerres, i Núvol Alta, la filla d'un cap i una de les noies més atractives de la tribu. Toro Bravo va dir-li al bruixot que estimava a la jove, i ella va dir que s'anaven a casar.

 

- Ens volem tant que tenim por.

 

- Van adjuntar.

 

Li van explicar al bruixot que volien un encanteri, un conjur o un talismà que assegurassin el seu futur junts.

 

- Que ens asseguri que estarem un al costat de l'altre fins a trobar a Manitú el dia de la mort .

 

El bruixot els va mirar i va emocionar-se al veure'ls tan joves i tan enamorats. Els hi va dir que hi havia alguna cosa, però que era una opció molt sacrificada. Ells van dir que no importava, que farien el que sigui per estar junts.

 

El bruixot va estar d'acord, i va dir:

 

- Hauràs d'escalar sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans la muntanya del nord de la vila. Al pujar, hauràs de caçar el falcó més bell i fort de la muntanya. I, si ho aconsegueixes, hauràs de portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de la lluna plena.

 

La jove va estar d'acord, i el bruixot va continuar:

 

- Tu, Toro Bravo, hauràs d'escalar la muntanya del tro i, al arribar al cim, hauràs de trobar la més brava de totes les àguiles i només amb les teves mans, sense sense fer-li mal i després portar-la davant meu. I l'hauràs de portar el mateix dia que ella.

 

Els joves van assentir i van anar a fer el que el bruixot els hi va manar. El dia que tocava, els joves van esperar davant la porta de la casa del bruixot amb les dos aus dins d'unes bosses. Van treure les aus de les bosses amb molta cura i el bruixot va preguntar:

 

- Volaven alt?

 

- Sí. - Van contestar. - Els matarem i beurem la seva sang honorable?

 

- No. - Va respondre el bruixot.

 

- Els cuinarem i menjarem la seva carn?

 

- No. - Va repetir el vell.

 

El bruixot va demanar als joves que lliguessin les potes de les aus i que, quan les hagin lligat, les alliberassin i que volin lliures. Van fer-ho tal i com ho va demanar el bruixot, i van deixar anar als ocells. L'àguila i el falcó van intentar volar junts però només van aconseguir caure al terre. Uns minuts després, irritades per la incapacitat, les aus es van començar a picotejar i a fer-se ferides entre sí.

 

- Aquest és el conjur. No heu d'oblidar mai el que heu vist. Encara que fos per amor, començareu a fer-vos mal. "Voleu junts però mai lligats".

 

La llegenda índia del agafa-somnis

 

Un vell líder espiritual Lakota estava en una muntanya i va tenir una visió. En aquesta visió, Iktomi, el gran mestre de la saviesa, va aparèixer en forma d'aranya. Iktomi va parlar-li en un llenguatge sagrat que només els líders espirituals podien entendre. Mentre li parlava Iktomi, l'aranya va prendre un cèrcol de salze d'una gran edat, que també tenia plomes, comptes, pèl de cavall i ofrenes i va començar a teixir una teranyina. Ell i l'ancià van començar a parlar sobre els cercles de la vida, però Iktomi continuava teixint la teranyina. També parlaven sobre les bones i dolentes forces, si segueixes a les forces bones et guiaran en la direcció correcta, però si segueixes a la equivocada et farà mal i et portaran cap a l'altre bàndol. Mentre que l'aranya parlava, continuava teixint la seva teranyina. Al acabar-la, l'aranya li va donar a l'ancià Lakota la xarxa, i li va dir:

 

- La teranyina és un cercle precís i perfecte, però al centre hi ha un forat. Si tu ajudes al teu poble, i ells a tu, totes les coses dolentes sortiran pel forat. El vell líder Lakota, li va passar la seva visió a la seva gent.

 

I, per això, els indis Siux usen atrapa somnis com la xarxa de la seva vida, i els possen sobre els llits i a les cases per que capturin els somnis i les visions bones, i que els somnis dolents escapin pel forat del centre de la xarxa.

 

 

La llegenda del Búfal

 

Temps enrere, quan el món era molt jove, el búfal no tenia gepa. La va obtenir un estiu, gràcies a la seva crueltat amb els ocells. Al búfal li agradava córrer per les prades, les guineus corrien davant seu i avisaven als animals més petits que s'aproximava. Un dia, es va dirigir cap a on viuen els petits ocells que tenen el seu niu a terra, els ocells van avisar al búfal i les guineus també, però el búfal va trepitjar els nius dels ocells. Ningú sabia que Nanabozho estava a prop, i quan es va assabentar de la desgràcia va sentir pena per ells. Va córrer cap a les guineus i el búfal i va colpejar fortament les seves espatlles. Temin un altre cop, el búfal va amagar el cap entre les espatlles i Nanabozho va dir:

 

- Tu, a partir d'avui, sempre portaràs el gep entre les teves espatlles, i portaràs el cap amagat per vergonya.

 

Les guineus, aprofitant el moment, van intentar escapar de Nanabozho. Van cavar caus al terra i es van amagar dins, però Nanabozho els va trobar i els va castigar "vivint en el fred terra" i, des de llavors, les guineus tenen els seus caus al terra.

 

 

La noia i els llops

 

Una donzella dakota es va casar amb un home que no l'amava ni la respectava, encara que li va prometre. Li pegava sovint i, enmig de la desesperació la noia va marxar de casa. Quan van anar a buscar-la no la van trobar, no tenien ni un sol rastre d'ella. La noia dakota va vagar pels boscos durant molt dies, fins que un matí un home li va preguntar qui era. Ella no ho sabia, però l'home que havia vist no era un ésser humà, sinó el cap dels llops. Ell li va dir que marxes amb ell, i la va portar a una casa enorme on hi habitaven molts llocs de tots els colors. El cap dels llops va convidar a la noia a entrar a un gran tipi i li va preguntar que volia menjar, i ella va dir-li que volia carn de búfal. El llop de seguida va manar a caçar un búfal. Quan van tornar, la noia va dir que ella menjava la carn bullida, i va manar als dos coiots que portessin roca baula i esca, els estris necessaris. La noia els va explicar que preparava la carn tallada en rodanxes, i el gran cap llop va manar portar un ganivet. La noia va tallar la carn, la va bullir i va menjar-ne per recuperar forces. Els llops eren molt amables amb la noia i ella se sentia còmoda. Un matí, el cap dels llops li va dir que el seu poble s'acostava i que els mataria. Llavors la noia, va sortir per cridar l'atenció dels guerrers que li van preguntar si era ella la noia que va desaparèixer mesos enrere, ella va dir que sí. La noia els hi va explicar que havia estat vivint amb llops, i que no els fessin mal. Els guerrers van dir que havien de parlar amb la tribu, i que el dia següent tornarien.

 

 

 

 

El matí següent, quasi tot el poblat va creuar els prats i van anar a buscar a la noia. Els seus pares la van abraçar d'alegria, però la noia es va desmaiar perquè no suportava l'olor dels humans. Quan es va recuperar va manar que casessin búfals i que portessin les llengües i els trossos escollits". El pare va prometre fer-ho i tots els homes del campament van muntar els seus cavalls i van fer una gran cacera. La noia va manar que amunteguessin la carn entre dos turons. Després, va plantar un pal amb una bandera vermella i després va llançar un udol com els llops, i en pocs segons tota la terra es ca cobrir de llops que van acabar rapidament amb tota la carn de búfal. La noia dakota es va reunir amb el seu poble . El seu marit li va demanar que tornés amb ell, ella es va resistir, però al final es van reconciliar.