INDIS AMERICANS DEL NORD

Plomalls:

 

El plomall dels indis era una de les parts mes importants del vestit d’indi, eren plomalls de guerrer es vestien normalment per ocasions especials com reunions, fogueres i festes cerimonials. Únicament portaven plomall molt pocs individus. Per un indi el plomall tenia un gran valor, no només a nivell de vestimenta sinó què a nivell sagrat i curatiu que protegia al portador durant una batalla. Un plomall no el podia utilitzar qualsevol indi que intentés vestir-lo, s’havien d’atribuir a la persona uns Honors de guerra amb ajuda de tot el poble quan el indi hagués demostrat prou bravura per defendre al poble en un combat.

 

Com aconseguien les plomes pels plomalls:

 

Per els indis, el àguila era el animal mes important i tenia gran poder dins la guerra, d’aquesta manera un indi guanyava una ploma d’àguila per cada Honor de guerra.Hi havia tribus on hi havia una persona que venia plomes de àguila i altres tribus on hi havia la època de la caça de l’àguila, on transportaven el campament prop del cim d’una muntanya on habitaven les àguiles. Allà les caçaven amb ajudes de llances i altres estris.

 

Com es forma un plomall:

 

Aproximadament per confeccionar un plomall es trigava unes quantes setmanes. Un cop tenien les plomes i els demes materials necessaris per confeccionar un plomall, el indi convidava als caps principals de la tribu a dinar a la seva tenda. Un cop finalitzat el dinar, tot el conjunt d’indis començava a fer el nou plomall. Es preparava un amena de drap en el qual anirien unides totes les plomes d’àguila. Normalment, segons la tribu s’afegia al drap que aniria col·locat al cap una cua que depèn si la persona anava a cavall (anys més tard, un cop domesticats) o bé si aniria a peu, la cua era mes llarga o mes curta. I si el indi que portava el plomall tenia molts Honors de guerra, a vegades s’afegien dues cues. Un cop s’havia acabat de posar totes les plomes, es decorava amb canuts de fusta, pells blanques d’animals. A vegades també hi havia indis que afegien als plomalls banyes de búfal o bé tallades en fusta.

 

Pintura facial:

 

Els indis, en general portaven pintura a les cares quan hi havia guerra. Però això no vol dir que totes les pintures facials que portaven els indis haguessin de ser per guerra, podien ser utilitzades en altres coses que potser no tinguessin res a veure amb la guerra. Els indis es pintaven la cara per decorar-se, protegir la pell del vent, el sol, la boira i sobretot els insectes. Si els indis estaven celebrant alguna festa o bé vetllant a un difunt es pintaven la cara tots iguals, però en dies normals cadascú es pintava la cara al seu gust. Normalment extreien els colors a partir de vegetals o minerals.

 

• El vermell: Que simbolitzava per ells la vida i normalment era el color més popular entre els indis, l’extreien d’argila que contingues óxid de ferro. 

 

• El negre: Era el color de la mort i es feia polvoritzant fusta cremada, és a dir el carbó que obtenien de les llars de foc.

 

• El verd: L’obtenien del coure 

 

• El blanc: S’obtenia de terra d’aquest color.

 

Els colors abans de ser posats al cos es barrejaven amb greix. El que feien era agafar greix de pell de búfal i se la passaven per cara i cos o per la zona que es volguessin pintar. Després, agafaven i introduïen dos dits en un recipient d’un color qualsevol i es pintaven. Un cop tenien la zona plena de color es passaven les ungles i es feien els dibuixos que ells volien.

 

Perruques:

 

Les perruques que es feien els indis, les podien fer a partir de dos materials, de les crins negres de cavall o amb cordes obtingudes de les canyes i tenyides de negre. La manera mes difícil de fer una perruca era a partir de les cordes de canya, el que feien era remullar-les en aigua calenta perquè s’estovessin i fossin més suaus i flexibles. Després les tenyien de color negre. El que feien era agafar una mena de barret i a la part de la ratlla d’enmig posaven les cordes allà. Després passaven unes cordes transversalment perquè les demès s’aguantessin. Normalment feien trenes perquè la perruca no es fes malbé tan de pressa.