INDIS AMERICANS DEL NORD

Arcs i fletxes:

 

Els arc i les fletxes eren els objectes que mes importància els hi donaven. Gràcies a aquestes armes podien caçar i alimentar-se i també protegir a les famílies dels enemics. El arc ha sigut el arma que més han utilitzat els indis inclús després de que s’haguessin inventat les armes de foc fins que es van inventar els rifles de repetició. Per què en el temps que es trigava a carregar una arma de foc, ja que les primeres es carregaven pel canó, es podien disparar moltes fletxes i de manera precisa.

 

Les tribus que millor feien els arc eren els sioux i els crows. Els arcs estaven fets de fusta reforçats amb tendons o amb banya de búfal o cabra de muntanya. Casi totes les fustes de les planes centrals eren valides per fer arcs, totes provinents d’arbres. Totes les fustes que haguessin de ser utilitzades per fer arc es recollien e a l’hivern.

 

Les fletxes eren molt més fàcils de fer que els arcs. Cadascú de les tribus es feia les seves pròpies fletxes així que podien variar les longituds, però el procés de fer eren molt semblants. Les fustes les tallaven a l’hivern igual que amb els arcs. Les fustes de les fletxes, havien de ser fustes dures per resistir els impactes al ser llençades, fustes com el roure, bedoll, salze, entre altres. Després s’embolicaven amb peces de cuir i es deixaven penjades prop de les fogueres durant setmanes perquè el fum les envellís. Un cop envellits els pals, els polien amb pedres tallades en forma de U o Y. Un cop polides es feien les incisions per posar la punta de la fletxa. Les podien fer amb metall, que eren les mes costoses de fer, amb pedra però que generalment es trencaven amb el impacte o bé de tendó dur de la part del coll del búfal. Un cop feta la fletxa les decoraven amb plomes de qualsevol ocell enganxades amb resina d’arbre, amb closca de tortuga de closca dura o ungles de vedell.

 

Escuts:

 

Els escuts dels indis estaven fets amb cuir de pell de búfal, pels lluitadors era una protecció molt apreciada sobretot amb protecció màgica i espiritual que els protegia de cops de fletxa i llança.Per fer un escut es necessitava molta paciència i dedicació, ja que si es volia que dongués bons resultats s’hauria de treballar. El escut era una eina molt bona per protegir-se en una guerra, protegien cops de fletxa inclús de bales sense ratllar (es ratllava la punta perquè amb l’impacte la bala es trenques i fes més mal) però feia aquell que el portes al braç un blanc visible. Als escuts pintaven figures d’animals o elements de la natura per que fos una ajuda a l’hora de lluitar.

 

Significats d’alguns dibuixos a escuts:

 

• Ós: Si a l’escut hi havia un ós, significava que el escut li donaria una gran força a la batalla

 

• Tortuga: Si hi havia una tortuga, significava que aquell indi sobreviuria a causa de que tingues grans ferides, ja que les tortugues viuen molts anys i si els hi talles el cap segueixen movent-se.

 

• Penjoll de plomes d’àguila: També es penjaven penjolls amb plomes d’àguila perquè creien que donarien el valor i la rapidesa d’aquesta au.

 

També feien copies exactes dels escuts però en miniatura, ja que ocupaven menys i tenien els mateixos significats i virtuts que els grans.

 

Com es feien:

Primer, agafaven un tros de pell dos cops més gran que el que utilitzarien, ho agafaven de la part del coll o del pit del búfal. Hi havia diverses mides del diàmetre del escut, variaven des de 30cm a 62cm, però el habitual era de 40cm de diàmetre. El cuir el escalfaven perquè es fes mes dur i agafes el doble de gruix que el sense escalfar. Normalment el que feien era cobrir la pell amb argila y després posar carbons encesos fins que la pell estigues dura del tot.

 

Llances:

 

Les llances normalment eren utilitzades per balls i cerimònies però també eren utilitzades poques vegades en batalles.Les llances estaven adornades amb pells i plomes de diferents animals i ocells, col·locades de diverses formes. Cada tipus de ploma tenia un significat diferent per aquell que duia la llança.

Les puntes estaven fetes amb pedra de foguera, ja que creien que feia el mal semblant a un llamp. Mesuraven de 1,30m a 1,80m i tenien uns 18mm de gruix.

 

Pipa de la pau:

 

La pipa des de sempre ha sigut un objecte molt important pels indis, simbolitzava la pau i l’amistat. Per els indis, el fumar era un acte religiós on podien treure el mal del cos com les malalties i obtenir el be. Mentre fumaven, demanaven que s’aturessin tempestes, protecció en batalles, que tinguessin aliment per caçar, etc.

La pipa de la pau la fumava la gent adulta, ja que no deixaven fumar als joves perquè no perdessin agilitat.

Els dos materials principals era la argila o la fusta fina.