/
INDIS AMERICANS DEL NORD
/
HABITATGE
Tipis
El tipi es una tenda la qual serveix per tot l’any, es on antigament habitaven els indis. Es un habitatge molt simple, al estiu s’aixequen els costats de la tela i es un ambient fresc i airejat, en canvi a l’hivern amb una petita foguera es mantenia el calor dins el tipi.
Els tipis dels indis americans estaven construïts amb pells de búfals, cosides entre si amb tendons. Segons la mesura del tipi que es volia es necessitaven de 10 a 20 cuirs de búfal. Però la majoria les construïa d’uns 5 metres de diàmetre. Els tipis dels indis s’havien de renovar cada any, a causa del desgast del temps. Els nous tipis es construïen a la primavera quan els búfals havien perdut el pel i tenien la pell més fina. Els tipis nous eren blanc i brillants, però amb el pas del temps agafaven tons marronosos i castanys i s’ennegrien per la punta a causa del fum de les llars de foc. Al cap de temps, els tipis es tornaven transparents i molts relats de viatgers observaven la bellesa dels tipis il·luminats per la nit.
A les tribus dels indis que tenien tipis, hi havia en el centre de l’explanada un tipi més gran que el de les famílies, un tipi en el qual guardaven tots els objectes de valor i objectes sagrats. De mode que al voltant estaven tots els altres tipis petits de les famílies de la tribu.
El tipi més gran que s'ha construit va ser observat per un viatger a l’any 1832 en un campament dels Blackfeet. El tipi tenia de 12 a 15 metres de diàmetre.
Els indis aguantaven unes lones als pals que aguantaven el tipi, les decoraven per fer una llar còmoda i també per protegir el fred i la pluja que entrava per sota la teva del tipi i feia que el fred pugés a munt, d’aquesta manera el calor es quedava a baix. També, quan feia fred a l’hivern posaven palla entre aquestes lones i la pell del tipi per mantenir el calor de la llar.
Wigwams
Els wigwams, eren de diverses mides i formes. El que més utilitzaven els indis nord-americans del est era semiesfèric, ja que no te la forma quadrada com els wigwams dels iroquesos i eren de fàcil construcció, amb materials de fàcil abast.
La construcció dels wigwams te el mateix interès i funció que els tipis. Els wigwams també eren llars índies, sobretot a l’est, però ha sigut molt oblidats pels tipis, ja que sortien a dibuixos, llibres, etc.
La mida d’un wigwam normal era d’uns 3,5m de diàmetre, es necessitaven 16 pals de 4,5 metres de llarg y d’uns 25 a 35 mm de diàmetre aproximadament. Els pals s’anaven entrecreuant en línies rectes entre ells i de mentre s’anaven lligant amb cordes o tendons. Els sostres dels wigwams estaven fets amb crostes del arbres, col·locades de manera similar a les teulades d’avui dia. El terra interior estava cobert amb branques, fulles o heno. Pel foc es feia un forat al terra, allà encenien el foc i separaven una mica les herbes del terra per no tenir risc de cremar-se. Al sostre, feien un forat per la sortida del fum, de manera similar a la dels indis, quan plovia o nevava aquest forat es tapava.
La casa de herba californiana
Aquestes cases eren molt similars als wigwams, eren construïdes per la zona del sud de Califòrnia. Era també de forma semicircular, com mitja taronja. El esquelet era igual que als wigwams amb pals llargs entrecreuats transversalment. Però cobrien les llars amb herbes, es col·locaven en fileres de manera que si plovia l’aigua rellisques cap al terra i no deixés passar el aigua al interior de la llar. La coberta tenia un gruix d’uns 10cm aproximadament, era difícil de que passés el vent i la pluja. Es deixaven dos forats com al wigwam, un al sostre per la sortida de fums i l’altre per fer de porta.
