INDIS AMERICANS DEL NORD

ELS CHEYENNES

 

Els cheyenne són uns indis nadius nord-americans que vivien a les Grans Planes dels Estats Units. Les dues tribus que composen la nació Cheyenne són: Els Sotaeo'o i els Tsitsistas. La derivació de el nom Cheyenne ve d'una paraula Sioux que vol dir "Petit Creu". Són de la família lingüística algonquina.

 

Eren aliats dels arapajó i els lakota. Habitaven el sud del Colorado, a Dakota del Sud, però van començar a separar-se al segle XVlll. En aquells moments alguns van anar a les Black Hills, i uns altres al Colorado, al costat del riu Platte. La reserva dels cheyenne esta al sud-est de Montana, pero no hi habiten tots. Alguns altres viuen al centre d'Oklahoma, i la seva població total es d'unes 20.000 persones. Tots dos parlen l'idioma cheyenne, només es marquen unes poques diferències. Xeiene del nord, als marges del riu Tongue (Montana) en la reserva de Tongue River. El 1995 tenia 4.383 habitants, però hi havia 6.692 apuntats al rol tribal. Xeiene del sud, que viuen amb els arapaho a Andarko (Oklahoma), sense estatut de reserva. El 1995 vivien 7.258 xeiene i arapaho (10.903 al rol tribal) a la reserva d’Andarko.

 

Com no tenien clans s'organitzaven en deu bandes formades per grups familiars i eren governats per un Consell de 44 cabdills de pau, quatre per cada una de les deu bandes. Eren escollits entre guerrers de reconeguda valentia, i el càrrec durava deu anys com a màxim.

 

Les cinc societats secretes eren conegudes per noms d'animals:

 

• Guineu

 

• Antílop

 

• Gos

 

• Escut

 

• Corda d'arc

 

Cada una de les societats tenien quatre cabdills guerrers que aportaven dos caps de guerra i dos missatgers al Consell dels 44. A part d'això, celebraven grans rituals, i, fins i tot, alguns actes excèntrics com caminar i fer coses a l'inreves. La decoració dels seus escuts i barrets la feien d'una manera en especial per què creien que donaven poders durants la batalla. Honoraven la castedat de les dones, i les filles dels guerrers més valents eren dames d'honor en les cerimònies dels consells, però de fet les dones tenien poc poder en la vida tribal.

 

L'única cerimònia de l'any era la renovació de les Fletxes Sagrades, que simbolitzaven l'existència col·lectuva del grup, i feia de suport espiritual. Això ho acompayaven amb la Dansa del Sol amb pallasos i mímics. Més tard adoptarien els rituals del peyote.

 

Els Cheyenees creien en dos déus, Saviesa tota Amunto i el Déu que Viu al Camp. Els seus amulets eren pells i pèl de búfal i quatre fletxes, que utilitzaven per la Dansa del Sol. Tenien dos herois culturals, Banyes Punxegudes i Dolça Medicina, i també practicaven un esport propi, l'oho knit, que s'assemblava al lacrosse. A Minessota, es dedicaven al conreu de l'arròs salvatge i de fer cistelles, però al segle XVlll els xippewa els van fer fora i van anar a parar a l'alt Missouri i es van dedicar a l'agricultura.