INDIS AMERICANS DEL NORD

La dansa del búfal 

 

La dansa del búfal era famosa entre els sioux. A la dansa del búfal se li atribuïa el poder d'atraure la caça quan l'aliment era escàs, però era primordialment una cerimònia de la Societat del Búfal. Aquesta societat estava composta per els caps o els guerrers de les tribus. Els dos ballarins portaven llances, escuts i  maces i utilitzaven plomalls amb banyes o mascares fetes de cap de búfal. Qualsevol numero de persones poden unir-se i ser part de la dansa, tots els ballarins han de portar un escut i maces o llances.

 

En aquesta dansa, hauria d'haver mínimament: 

 

• Sis persones en la orquestra

• Quatre tambors

• Dos matraques

 

 Aquest entren els primers, es posen en una fila davant els espectadors, i canten, l'himne de la dansa del búfal de omaha. Després s'aseuen en filera i començen a tocar el tambor amb uns cops lents, alts i suaus.

 

La danses del llop

 

En la tribu dakota, tots els que somiaven amb llops estaven obligats a donar un festí i passar per la dansa per fer-se membre de la Societat dels Llops. Les gales que s'utilitzaven en la dansa consistien en una mascara de llop i pells del mateix animal, que es portaven sobre l'espatlla, els braços i les cames. Als membres se'ls atribuïa el poder de curar als malalts i de treure les fletxes de les ferides. També feien talismans i escuts per la guerra. A les guerres, els membres de la Societat dels Llops feien de espiàs. La dansa del llop pot ser ballada per un indi sol o per variïs.

 

Un exemple de La dansa del llop seria...

 

Per començar, dotze ballarins comencen a moure's, els músics seuen a un costat. Els llops entren a un pas lent. Arriben amb els seus cosos plegats cap endavant i es mouen d'un costat a l'altre, com si oloressin alguna cosa. D'aquesta forma donen una volta al cercle, i després s'apinyen junts de cara al foc. Seguidament, inclina'n el cap cap endavant i deixen anar un udol llarg. Després es tornen a col·locar i canten l'himne del llop. Al final de l'himne, els musics canten i marquen el compas per el pas del trot. Utilitzant aquest pas, els llops formen un cercle i segueixen al seu cap al voltant de la camp de ball. Després de fer un cercle, el cap es posa a caminar en zig-zag com si seguís una pista, i els demés el segueixen. D'aquesta forma, els ballarins donen unes tres voltes al camp fent veure que son llops i udolant cada poc temps. Quan el cap dona la senyal, el toc del tambor es canvia per un so més compacte. Després d'això, paren. Després donen voltes i tornen ballant en posicions primitives, a la senyal dels tambors, comencen a moure's com abans. Després de repetir els mateixos moviments durant tres vegades, finalitza la dansa.

 

La dansa dels esperits

 

Des de 1888 fins al 1890 es va estendre per la plana un ressorgiment religiós anomenat la dansa dels esperits. Deu el seu origen a Wovoka, un indi que va predicar que si les tribus deixaven els camins de la pau i abandonaven les costums que havien adoptat dels blancs, apareixeria un “messies” que destruiria la raça blanca i tornaria a portar als búfals i a les antigues formes de vida. En la dansa s'utilitzava camises de fil blanques, guarnides amb símbols sagrats pintats que protegien de tot mal al que les portava. Era usual en aquesta dansa que molts dels ballarins es sumessin ballant en un somni hipnòtic, durant el qual creien que el seu esperit pregava pel Mon dels Esperits, on vivien els de tots els seus avantpassats.