top of page

ELS CHEROKEES

 

 

Els cherokee són una tribu índia de llengua iroquesa. Ells mateixos es diuen Tsalagi, que vol dir "poble de les coves", i eren anomenats pels creek tsologi "poble amb una altra llengua" o chiluk ki "poble de les coves". Eren dividits en set clans de descendència matrilineal, això vol dir que les dones tenien el major poder. Els dos grups eren Ottare (muntanya) i Aytare (vall).

 

 

Els set clans eren:

 

 

  • Aniwaya (Llop)

 

  • Anikawi (Cèrvol)​

 

  • Aniwadi (Pintura)

 

  • Anitsiskwa (Ocell)

 

  • Anigilahi (Pèl llarg)

 

  • Anilahani

 

  • Anigatagewi

 

Antigament, vivien en territori de Virgínia, Carolina del Nord, Geòrgia, Tennesse i nord d'Alabama, i la seva capital era Okmulgee o Tahlequah.

 

 

Això es podia dividir en tres zones:

 

  • Les Muntanyes Smoky, amb la ciutat de Tanasi

 

  • Les ciutats del mig (Newkasi i Qualla), a l'Est dels Smoky i els rius Little Tennessee i French Broad

 

  • Les ciutats baixes (Keowee), a Carolina del Sud, que controlaven les fonts del Savannah

 

 

Els cherokees eren alts, cabell clar, nas aguilenc i mirada penetrats. Vivien en ciutats i es dividien en set clans, i els membres eren de descendència matrilineal i exògams. Les seves cases eren en forma de quadrats petits o allargades, eren cobertes per escorça, fusta i parets entrellaçades i cobertes de fang i terra. Totes les viles tenien un o dos campaments de 600 habitants com a molts. Els cherokees conreaven moresc, pèsol, carabasses i caçaven i recollien fruites amb una estranya agricultura, ja que tallaven i cremaven. L'any 1700 van començar a utilitzar el cavall. Van fer dos cossos polítics, Roig per la guerra i Blanc per la pau.

 

Els cherokees ajudaven als pobres, les dones eren admeses als consells i algunes podien ser fins i tot guerreres. Però també eren encarregades de l'agricultura i de la custòdia dels presoners. No tenien disputes entre ells, i les seves disputes eren resoltes gairebé sempre mitjançant un joc de pilota, practicaven una dansa nocturna, i alguns, fins i tot tenien alguns tabús sexuals. Els cherokees jugaven al Lacrosse, que es un joc de pilota amb raquetes que durant la guerra tenia un ritual sagnant. També tenien cerimònies com la Cerimònia de Tardor, i la Cerimònia del Nou foc, que es una celebració per el nou any que dura tres setmanes i té un bany final. Consideraven Kana'ti com al primer home creat, i Selu com a la primera dona. Els cherokees creien que les malalties procedien dels esperits dels animals, que es venjaven dels humans per matar-los i massacrar-los. Creien en l'Amo de la vida, que per ells era un gran esperit que esta a tort arreu, i que era adorat fen una immersió ritual en el riu. A començaments del segle XVIII comerciaren amb els britànics pells a canvi de fusells, teles i acer, a través del port de Charleston. Ja el 1808 el president Thomas Jefferson els pressionà perquè es traslladessin més enllà del Mississippí. Així, uns 2.000 marxaren, pressionats o subornats, per continuar la seva vida tradicional. Aquesta crisi provocaria que el 1811 aparegués el moviment de la Dansa del Fantasma Cherokee del bruixot Tsali, qui afirmava tenir visions contra els blancs i els indis que acceptaven llur mode de vida, i que reclamava el retorn de les "ciutats estimades". El 1820 alguns mestissos van fer algunes plantacions, ja que es barrejaren amb anglesos i escocesos, educats entre els blancs, i cap al 1822 adoptaren com a membres de la tribu 1.277 esclaus negres.

 

 

 

bottom of page