INDIS AMERICANS DEL NORD

ELS ALGOQUINS

 

Els Algoquins són un dels grups més nombrosos i més extensos d'Amèrica del Nord. Són amerindis i s'agrupaven en centenes de tribus i avui en dia centenes d'invidus reclamen que el poble algonquí els pertany. Això engloba als pobles què parlen una llengua àlgica. Estan relacionats cultural i lingüísticament amb els Otawwa i Ojibwa, tots tres formen el grup dels anishinaabe. Actualment, la majoria d'algonquins viu al Quebec, i formen una població de 11.000 persones. Els algonquines es subdividien en els mohicans, els pequot, els narragansett, els wampanoag, els massachusetts i els pennacook. Ells vivien al Maine, i a l'est del Quebec. Eren agricultors i vivien de la pesca. Abans i ara, els casaments entre membres de grups diferents eren aceptats sense problemes. A l'època de l'establiment de les primeres colònies a Amèrica del Nord, les tribus algonquines ocupaven el que s'ha convertit en la Nova Anglaterra (on estaven principalment concentrats), Nova Jersey, el sud-est de l'Estat de Nova York, Nova Brunsvick, Nova Escòcia, tot el Canadà a l'est de les muntanyes Rocoses, Minnesota, Wisconsin, Michigan, Illinois, Indiana i Kentucky. Abans de l'arribada dels europeus, estaven en guerra amb la Federació Iroquesa per el comerç de pells. Durant dos segles, els algonquins van ser l'obstacle major a l'avanç de l'home blanc, que va signar centenars de tractats de pau amb ells. Dos dels cabdills més famosos van ser Cornstalk, Tecumseh i Pontiac.