INDIS AMERICANS DEL NORD

ELS ABNAKIS

 

Els abnakis o abenakis són una confederació de tribus ameríndies que pertany a les llengües algonquines. El seu nom vol dir "els qui viuen a la sortida del sol" i es procedent de wabunaki. Van ocupar el litoral de Maine, als EUA. Els abnakis viuen a les reserves de Welinak i Odanok, al llarg del Saint Laurent. L'any 1600 hi havien 12.000 abnakis orients i 14.000 occidentals, pero l'any 1611 es van reduir a 3.000. Cap a l'any 1990 eren uns 1.811 a Quebec. La llengua dels abnakis cap a l'any 1960 només tenía 50 parlants. Els abnakis són 2.385 indis purs i 137 barrejats amb altres tribus, 2.686 barrejats amb altres races i 264 en altres races i tribus, en total són 5.472. A Odanak, hi havien 2.037 individus, i a Wôlinal uns 218. En total uns 7.509 individus. Es va crear la Confederació per evitar i resistir els atacs de la Confederació iroquesa i els mohawks. Els abnakis vivien de la cacera i de la pesca, conreaven blat de moro a la costa, de Nord a Sud. Vivien en wigwams d'escorça de cedre en forma de cúpula i amb un forat al sostre, on habitaven diferents famílies. Caçaven amb llaços, trampes, i arcs i fletxes. Van possar el nom de gluskabe a l'escorça dels habitatges de bedoll en honor d'un heroi diví que va demanar als arbres que curessin al seu poble. La tribu era dirigida per un cabdill o cap civil, però tenien poques obligacions. Les guerres eren decidides per un Consell General format per tots els membres de la tribu. Els representats de cada família decidien qüestions importants per el grup. Creien en Manitu, una força sobrenatural que estava a l'interior de cada ésser viu; també creien en un heroi cultural que un dia havia de tornar per ajudar a la tribu en un temps de gran penuria, i que encara avui dia persisteix. El cant dels abnakis és d'una intensa peosia. Els abnakis van ser una de les primeres tribus que van tenir contacte amb els blancs, però això va provocat una forta disminució de la població i un canvi en les relaciones econòmiques amb altres tribus amigues. L'any 1625 van comercialitzar amb colònia de Plymouth, i tambè es van dedicar a la cacera d'aus aquàtiques i al conreu de moresc. Els va obligar a marxar i gràcies a aquest canvi van entrar els jesuïtes.

 

 

Els abnakis eren amics dels blancs, i es van aliar amb els francesos ja que Jean Vincent de l'Abbadie va importar pell a Maine, i es va casar amb la filla d'un sagamore. L'any 1688 els anglesos van destruir la casa dels abnakis i ells van destruir les colònies angleses de Saco, Dover i Salmon Falls, Haverhill i Deerfield, a Maine; i es van veure implicats en la Guerra del Rei Guillem l'any 1689, la Guerra de la Reina Anna, l'any 1702 i la Guerra del Rei Jordi, l'any 1744. Però tot i així, van ser vençuts pels anglesos a les batalles de Norridgewock l'any 1724, i Peqwawket l'any 1725. L'any 1757 es van aliar amb Louis-Joseph de Montcalm contra els anglesos a la Guerra Franco-Índia, però es van haver de sotmetre l'any 1763 just quan van sotmetre tot el Canadà. Es van retirar del país, i es van movilitzar amb els pennacooks i sokokis a Saint Francis, després a Ontario i per últim a Quebec. ​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​